INICI > Generació Coneixement > Blog Parlem de Pedagogia

anterior

QUÈ ENTENEM PER EDUCACIÓ INTERNACIONAL?

Col·legi de Pedagogs de Catalunya > Generació Coneixement > QUÈ ENTENEM PER EDUCACIÓ INTERNACIONAL? Ignasi Bau Giménez [i]
Col·legiat núm. 1082
Sant Cugat del Vallès, febrer de 2020

 

Fer moltes hores d’anglès a l’escola? Parlar més de tres idiomes? Tenir amics i amigues d’altres nacionalitats? Viatjar molt? Veure sèries en versió original? Llegir guies turístiques d’arreu del món?

Com a pares i mares i educadors ens trobem immersos en un constant bombardeig de missatges que, no ben sospesats i/o analitzats, ens poden abocar a la confusió o al desengany: fem assignatures en anglès; aprenem 5 idiomes al llarg del recorregut acadèmic; anem d’intercanvi a d’altres països…vaig a l’International School de no sé on; obtenció de dobles titulacions i diplomatura en anglès…colònies d’immersió lingüística, etc. Infinites són les ofertes al nostre abast per formar part activa d’aquest món global però, com podem fer-ne un bon triatge?

Potser el que ens cal, primer de tot, és trobar una definició que ens uneixi els termes “internacionalitat” i “globalitat” des del punt de vista educatiu:

L’educació internacional es podria definir com l’acompanyament i l'orientació de l’educand en la transmissió de coneixements, estratègies i competències per tal que l’individu adquireixi la capacitat de respectar, valorar i entendre les opinions de l’altra, independentment quin sigui el seu origen, procedència i cultura.

Ara bé, potser no és tant el què, sinó el com podem aconseguir una educació internacional de qualitat. Quins serien els indicadors més destacables que ens permeten evidenciar aquesta qualitat educativa?

  • - Des de casa: Hem de començar, potser, per entendre que aquesta “globalitat” comença ja a dins a casa…amb els nostres veïns, al carrer, a la plaça del poble. Diversitat és sinònim de cultura, de tradició, d’història, de respecte, de tolerància i de coneixement.
  • - A l’aula: Tractament de les llengües a l’aula: cal passar pel calvari de la teoria gramatical i sintàctica? Hem de seguir a la cua d’Europa en l’aprenentatge d’idiomes? Cal seguir fent llistes dels colors, els dies de la setmana o els mesos de l’any? Hem de fer un ús de la llengua com a instrument, com a vehicle que ens permet no només la comunicació sinó l’aprenentatge de nous coneixements. La pràctica (la necessitat) és la clau de l’èxit! Arribarem molt més lluny si hem de fer un experiment sobre la cèl·lula al laboratori “en anglès”, aprenentatge significatiu, que si hem de buscar tot el vocabulari relacionat amb la divisió cel·lular en format de doble llistat català-anglès, anglès-català i fora de context.
  • - L’anglès, única llengua estrangera? Al nostre territori ja partim amb una gran avantatge, som un entorn bilingüe, tenim una ment bilingüe, per tant, els nostres caparronets ja tenen certa predisposició per a l’aprenentatge de les llengües...així doncs, anglès, sí, perquè és una de les tres llengües més parlades al món i la que majoritàriament s’utilitza entre persones de diferents nacionalitats tant a nivell acadèmic com professional.
  • - Plasticitat cerebral:    Tots sabem que les nostres idees i sentiments es produeixen en el cervell. És un òrgan plàstic i flexible, estant sempre en permanent procés de (auto-) construcció i (auto-) reconstrucció gràcies a les interconnexions neurals que es produeixen per adaptar-se contínuament als canvis. Per aquest motiu, aprendre una tercera i quarta llengua fa que la incorporació d’una cinquena o sisena ens sigui cada vegada més fàcil perquè establim més i diferents connexions neuronals que faciliten aquest aprenentatge.
  • - Participació internacional: Projectes comuns internacionals virtuals i presencials: Comènius, Erasmus, Intercanvis en família…si me’n vaig a un altre país i estic uns quants dies amb una família i essent part activa del seu (meu) dia a dia, estaré obligat a posar en pràctica totes les meves eines i estratègies de ‘supervivència’, fent ús de totes les habilitats comunicatives possibles, verbals i no verbals.
  • - Plurilingüisme i pluriculturalitat versus multilingüisme i multiculturalitat: Celebracions que permetin ‘mostrar'aquesta riquesa i formació contínua sense fronteres: dia internacional, moments d’interacció i intercanvi d’experiències, cultures, tradicions, etc.
  • - Aprendre fent, Learning by doing: Des de la Pedagogia i com a pedagogs hem de ser els facilitadors de situacions de pràctica constant en el procés d’ensenyament-aprenentatge, vivències, evidències i, en definitiva, créixer en les competències i habilitats que ens demana el món actual acadèmic i professional i, en general, en l’adquisició d’eines i estratègies per a la vida, life skills!

Com a educadors, pares i mares o docents, tenim el deure moral d’oferir el màxim d’oportunitats als nostres fills i alumnes, mostrar tot un ventall de possibilitats constants d’ensenyament-aprenentatge i guiar-los en la perseverança, la curiositat i la capacitat en la presa de decisions i l’esperit crític.

Com a pedagogs hem de tenir cura a l’hora de planificar, executar , analitzar i avaluar els diferents programes educatius, capacitant als docents i als seus alumnes en aquest procés constant de canvi i progrés.

Ja al s. XIII Ramon Llull parlava, escrivia i es comunicava en àrab, llatí, occità i català perquè considerava que amb el coneixement de la llengua dels qui s’havia de comunicar li seria més fàcil convèncer-los.

I Nelson Mandela afirma: “Si parles amb una persona en una llengua que entén, les paraules aniran al seu cap. Si li parles en la seva pròpia llengua, les paraules aniran al seu cor.” 

__________________________

[i] Ignasi Bau Giménez, Psicopedagog, mestre i logopeda, col·legiat núm. 1082. Membre de la Xarxa d’Experts del Col·legi de Pedagogs de Catalunya. http://www.pedagogs.cat/reg.asp?id=4482&i=ca


Data de publicació: 28/2/2020