"DIA MUNDIAL DE LA DIABETIS: CUIDAR EN CADA ETAPA DE LA VIDA", GRANADA COSTA - TOÑY CASTILLO

GRANADA COSTA PERIÒDIC SOCIO CULTURAL - 14/11/2025

"DIA MUNDIAL DE LA DIABETIS: CUIDAR EN CADA ETAPA DE LA VIDA 2025"

Article de Toñy Castillo, doctora en Pedagogia i Mestra, coordinadora del Grup de Recerca Pedagogia i Salut

Cada 14 de novembre, el Dia Mundial de la Diabetis ens fa aturar i observar de prop una condició de vida que afecta milions de persones arreu del món. No és només un dia que marquen la Federació Internacional de Diabetis i l’Organització Mundial de la Salut; sota el lema Cuidar en cada etapa de la vida es pretén generar consciència sobre l’impacte d’aquesta disfunció crònica, promovent accions que permetin la seva prevenció, el diagnòstic precoç i un maneig adequat.

A priori, el tractament pedagògic de les adversitats en salut ha de partir de la persona, no de la situació adversa. Per tant, avui parlem de la persona amb diabetis, intentant no parlar del «diabètic», terme força acceptat per referir-se a la persona amb aquesta disfunció crònica. Es remarca la importància de la persona com a focus principal del diagnòstic i del tractament, i no pas de la malaltia en si mateixa, ja que cada persona és única i les disfuncions, adversitats, patologies… no es manifesten igual en totes elles. Aquesta variarà en funció de:

Una perspectiva subjectiva, que influirà en la conducta davant la situació adversa en salut, podent manifestar-se de maneres diferenciades depenent del «rol de malalt» per gestionar situacions vitals, les quals poden esdevenir «anòmales» si la persona s’afanya a aquest rol de manera desproporcionada davant de la seva nova condició. L’experiència individual: la percepció subjectiva de la seva salut és una part fonamental per tractar la diversitat amb índexs de normalitat saludables. De les seves vivències, de l’entorn social i familiar. Per tant, cada persona viurà la seva condició de diabetis segons el seu context, la seva història i el seu estat emocional. Així doncs, la família i l’entorn proper han de ser agents facilitadors per ajudar a normalitzar la quotidianitat. Des d’una perspectiva biomèdica i de tractament no es poden obviar els protocols estandarditzats, però aquests s’adapten a les diferents casuístiques que presenten les persones i a les respostes que aquestes manifesten al tractament. En conseqüència, es tracta la persona, no només la disfunció. Per tant, encara que el terme «diabètic/a», per molt integrat que estigui dins l’àmbit de la diabetis, hauria de deixar d’utilitzar-se en benefici de «persones amb diabetis».

La persona és un tot, quelcom global; i és necessari partir d’aquest enfocament com a recurs facilitador per a l’estabilitat emocional, que ajudi a contribuir a una millora de la seva condició de vida, reforçant alhora la situació anímica i, en conseqüència, un millor estat de benestar tant físic com emocional.

Unir pedagogia i salut és treballar sota un model d’intervenció basat en la persona com a ésser, com a sistema, on l’actitud és el principal artífex del benestar integral, donant rellevància a l’entorn afectiu/social que envolta el menor. És necessari un entorn ric i motivador per apropar-se al diagnòstic i al tractament amb una actitud positiva que l’ajudarà al llarg de la seva vida.

La campanya 2025: “La diabetis al llarg de les etapes de la vida”

Enguany, el missatge principal —“La diabetis al llarg de les etapes de la vida”— ens recorda que la diabetis no apareix de sobte en un moment concret. Pot afectar infants, joves, adults i persones grans, i cada etapa necessita un suport diferent.

Si centrem el tema en la infància, hem de reforçar la idea que la condició de diabetis no impedeix que l’infant realitzi les activitats pròpies de la seva edat, tot i que cal tenir en compte la seva disfunció. A tots els efectes, la població amb diabetis tipus 1 ha de poder participar en les mateixes activitats que la resta de companys i companyes a classe.

És important tenir les cures necessàries per al control d’aquesta condició de vida, però sense sobreprotegir ni limitar la seva autonomia. Una bona educació per a la salut ens ha de comportar un major benestar no només físic, sinó també una millora anímica en general. Considerant que els aspectes pedagògics/salut treballats des d’una visió pedagògica, on l’afectivitat formi part conjuntament amb el coneixement i l’empatia, ajuden no només a consolidar bases d’autoconeixement, sinó —m’atreviria a dir— a sentir bases d’autoestima i de benestar global.

Data de publicació: 14/11/2025