COMUNICAT COPEC: PISA OBRE EL DEBAT: LA PRIMÀRIA NECESSITA ORIENTACIÓ

PISA OBRE EL DEBAT: LA PRIMÀRIA NECESSITA ORIENTACIÓ [*] 

La incidència que deixarà Catalunya sense resultats comparables de PISA 2025 ha tornat a situar l’educació al centre del debat públic. Aquest context ens ofereix l’oportunitat de recuperar una reivindicació llargament plantejada: incorporar l’orientació educativa de manera estable des dels primers nivells del sistema. 

Una dada greu, però una lectura serena

Catalunya quedarà fora dels resultats comparables de PISA 2025 perquè l’exclusió d’alumnat de la mostra va arribar al 23,22%: 591 estudiants dels seleccionats, molt per sobre del màxim del 5% establert pels estàndards de l’OCDE. Segons la informació publicada, 493 exclusions es van atribuir a discapacitats cognitives, emocionals o conductuals; 92, a un domini insuficient de la llengua de la prova, i 6, a discapacitat física. El resultat és que no podrem comparar Catalunya ni amb altres sistemes ni amb la nostra pròpia sèrie, i la pròxima dada ordinària comparable no arribaria fins a la publicació de PISA 2028. 

És una incidència greu de governança, aplicació i supervisió. Cal aclarir responsabilitats, revisar els protocols i garantir que no es repeteixi. Alhora, el debat educatiu que ha generat permet posar sobre la taula altres necessitats estructurals del sistema que mereixen ser escoltades,  és el moment de preguntar-nos perquè ha estat exclòs tant d’alumnat, quin tipus d’alumnat tenim i quin nivell tenen? Evidentment, ara mateix, preguntes etèries. 

El debat que ara s’ha obert permet mirar més enllà de la prova. L’orientació educativa encara no està integrada de manera habitual i organitzada l’etapa primerenca. És precisament en aquests anys quan es desenvolupen les bases de la lectura, el raonament matemàtic, l’autoregulació i la motivació per aprendre. Per això, cal donar més importància a aquesta qüestió. 

La primària no pot treballar sempre a remolc

Les barreres per aprendre comencen molt abans dels quinze anys i van molt més enllà de l’aula. La inestabilitat habitacional, la pobresa, la salut no atesa, la solitud dels infants i no sempre en situació de risc social,  les barreres lingüístiques, la desigualtat digital o la dificultat de les famílies per acompanyar l’escolaritat afecten l’assistència, la concentració, la regulació emocional i les expectatives. A l’escola, aquestes condicions conviuen amb ritmes diversos, trastorns del neuro-desenvolupament, discapacitats i trajectòries migratòries complexes. 

Catalunya ja disposa d’una arquitectura d’inclusió que distingeix mesures i suports universals, addicionals i intensius. També compta amb els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), que identifiquen necessitats educatives, col·laboren en adaptacions i assessoren els centres (Generalitat de Catalunya, 2017; Departament d’Educació, 2023). Són peces indispensables. El problema és que un servei territorial i itinerant no pot substituir una presència quotidiana capaç de conèixer la cultura del centre, observar patrons, acompanyar canvis metodològics i fer-ne el seguiment.

Massa sovint intervenim quan la dificultat ja s’ha convertit en etiqueta, conflicte, absentisme o ruptura amb l’aprenentatge. La primària, en canvi, ofereix una finestra privilegiada per prevenir. Un infant que acumula frustracions no sempre «no pot» aprendre: ha de pensar i sentir que l’escola també està pensada per a ell. I un centre inclusiu no és només el que afegeix recursos individuals; és el que revisa barreres del currículum, dels agrupaments, dels temps, dels espais i de l’avaluació. 

Quina figura proposem?

El COPEC proposa incorporar un orientador o orientadora educativa de centre amb perfil de pedagogia a l’educació infantil i primària, amb dedicació estable —a temps complet en centres grans o complexos, o compartida entre centres petits amb una presencialitat diària garantida—. La seva unitat de treball no seria només l’alumne amb dificultats, sinó el triangle format per alumnat, pràctiques educatives i organització del centre. 

No es tracta de substituir mestres, duplicar els EAP ni crear una consulta clínica dins l’escola. Es tracta d’incorporar l’orientació educativa com una funció estable, preventiva i integrada en el dia a dia del centre. El pedagog/a, en aquest marc, és fonamentalment orientador: analitza necessitats, assessora, acompanya i avalua processos educatius al servei de l’alumnat, els docents, les famílies i l’organització. 

Competències i funcions de l’orientador pedagògic a primària

• Prevenir i detectar dificultats d’aprenentatge. Analitzar indicadors d’aprenentatge, participació, assistència i benestar; identificar barreres de manera primerenca, compartir la informació necessària amb l’equip docent i activar els circuits corresponents.
• Contribuir al desenvolupament personal i social de tot l’alumnat. Orientar els processos educatius que afavoreixen l’autonomia, la convivència i l’adquisició progressiva de competències.
• Vetllar pel desenvolupament personal i competencial. Acompanyar l’assoliment progressiu de les competències bàsiques, en coordinació amb els tutors i la resta de l’equip docent.
• Coordinar la resposta educativa. Treballar amb els mestres i especialistes que atenen un mateix alumnat per ajustar el currículum, les metodologies i els suports a les seves necessitats i característiques.
• Fer el seguiment global de l’alumnat. Proposar, d’acord amb el projecte educatiu del centre, les mesures necessàries per millorar l’aprenentatge i la participació.
• Participar en l’orientació i l’acció tutorial del centre. Assumir les funcions d’orientació educativa que estableixi el Departament d’Educació.
• Disseny inclusiu i personalització. Assessorar en mesures universals, disseny universal per a l’aprenentatge, agrupaments flexibles, docència compartida, gestió d’aula i adaptació de materials, amb l’objectiu que més alumnat aprengui dins l’aula ordinària.
• Avaluació per millorar. Ajudar a construir criteris d’avaluació clars i concrets, instruments d’avaluació i retorns d’avaluació formativa; analitzar resultats interns i externs; detectar patrons per grups d’alumnat, i convertir les dades en plans de millora verificables.
• Suport tècnic als equips docents. Fer observació i assessorament no fiscalitzador, facilitar processos de reflexió sobre la pràctica i dissenyar formació situada en les necessitats reals del centre.
• Acció tutorial i convivència. Proporcionar eines per a tutories individuals i grupals, cohesió, mediació i pràctiques restauratives; col·laborar en la prevenció del rebuig escolar i en la construcció d’un clima segur per aprendre.
• Aliança amb les famílies. Preparar estratègies d’entrevista, traduir necessitats educatives en orientacions comprensibles, mediar expectatives i facilitar compromisos possibles sense culpabilitzar les famílies.
• Coordinació i transicions. Connectar tutors, especialistes, direcció, EAP i serveis socials o sanitaris; assegurar la continuïtat dels suports i de la informació rellevant entre infantil, primària i secundària. 

Del debat a una proposta de futur

El debat obert arran de PISA no pot acabar en l’anàlisi d’una incidència concreta ni en una nova declaració de bones intencions. Ha de servir per prendre una decisió de país: situar l’orientació educativa dins l’estructura ordinària de l’educació infantil i primària, amb recursos, funcions i responsabilitats definides. 

El primer pas hauria de ser un pla d’implantació progressiva impulsat pel Departament d’Educació i FP, començant pels centres amb més complexitat i ampliant-lo després a tot el territori. Aquest pla hauria d’incloure orientadors i orientadores amb perfil de pedagogia, temps real de coordinació amb els equips docents i els EAP, indicadors públics de seguiment i una avaluació que permeti comprovar-ne l’impacte en l’aprenentatge, el benestar, l’assistència i la participació de l’alumnat. 

Aquesta transformació també interpel·la els professionals. Equips directius, mestres, pedagogs/gues i serveis educatius hem de reclamar condicions que facin possible la prevenció, però també assumir el compromís de treballar de manera coordinada, revisar les pràctiques que generen barreres i convertir les dades i l’experiència quotidiana en decisions de millora. 

I interpel·la igualment les famílies, no com a espectadores ni com a responsables úniques de les dificultats, sinó com a part activa de la comunitat educativa. Cal que puguin exigir una orientació accessible des dels primers anys, participar en les decisions que afecten els seus fills i filles i construir, amb els centres, acords realistes que donin continuïtat a l’acompanyament. 

No n’hi ha prou d’actuar quan el fracàs, l’absentisme o el malestar ja s’han cronificat. La pregunta ja no és si infantil i primària necessiten orientació educativa, sinó quan decidirem garantir-la. 

Professionals, famílies i Administració tenim ara l’oportunitat —i la responsabilitat— de convertir aquest debat en una política concreta. Fer-ho és apostar per una escola que no només eviti que cap infant quedi enrere, sinó que ofereixi a cadascun les oportunitats i els suports necessaris per desenvolupar al màxim les seves potencialitats. Només així podrem avançar cap a una equitat educativa real. 

M. Victòria Gómez
Presidenta
Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya
Ratificat per la Junta de Govern: 28/07/2026

 

Notes i fonts

[1]  3CatInfo (24.07.2026), «Educació diu que les proves PISA 2025 no seran comparables amb les d’altres anys per un error estadístic». https://www.3cat.cat/3catinfo/educacio-diu-que-les-proves-pisa-2025-no-seran-comparables-amb-les-daltres-anys-per-un-error-estadistic/noticia/3422012/

[2]  La Vanguardia (27.07.2026), «PISA Catalunya: què va ocórrer i què continua sense resposta». https://www.lavanguardia.com/encatala/20260727/11601739/pisa-catalunya-que-ocorrer-i-que-continua-sense-resposta-ctx.html

[3]  Generalitat de Catalunya. (2017, 17 d’octubre). Decret 150/2017, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7477. https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=799722

[4]  Departament d’Educació. (2023, maig). Informació: procediment i criteris EAP [PDF]. Generalitat de Catalunya. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/serveis-territorials/baix-llobregat/centres-serveis-educatius/SEZ_EAP-Informacio-PROCEDIMENT-I-CRITERIS_Maig_2023.pdf

[5]  OCDE (2026), Improving Learning Outcomes in Catalonia, Spain. L’informe assenyala una tendència general a la baixa del rendiment des de 2012 i formula recomanacions de millora sistèmica. https://www.oecd.org/en/publications/improving-learning-outcomes-in-catalonia-spain_238d6264-en.html

[6]  Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (2023), «L’orientació educativa clau en totes les etapes educatives». https://www.pedagogs.cat/reg/ca/5686

[*] Document elaborat per M. Victòria Gómez, doctora en pedagogia i president del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya..
Aquest document pot ser reproduït, referenciat i/o citat, sempre que es mencioni: el títol, l’autora i el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

Data de publicació: 28/7/2026