JAUME SARRAMONA "VERGONYA ALIENA?" A PARLEM DE PEDAGOGIA

VERGONYA ALIENA

Vergonya aliena és la que sento personalment cada vegada que penso en el desastre comès en l’aplicació de les proves del PISA. I és que, a banda de la impossibilitat de tenir uns resultats indicadors dels coneixements bàsics dels nostres alumnes en comprensió lectora, matemàtiques i ciències respecte a la resta del món, Catalunya ha quedat reflectida com un país poc seriós, susceptible d’avergonyir-nos dins de l’estat i arreu. La responsabilitat de les autoritats corresponents és, per tant, indiscutible i mereixedora d’una sanció exemplar. A més, ha succeït tot això després de presentar a bombo i plateret un conveni amb l’OCDE, autora del PISA, perquè assessorés el govern de torn en la millora del nostre sistema educatiu. 

Les proves PISA són importants perquè permeten comparar resultats amb els obtinguts pels països més avançats. No són l’avaluació del conjunt del sistema educatiu, perquè això s’ho fa cada país mitjançant els seus organismes d’avaluació, i en funció del currículum propi, que especifica els objectius d’aprenentatge de cada matèria i curs. Però el PISA, en aquells aprenentatges que són més transversals a la realitat del moment i al desenvolupament de la tecnologia i el coneixement, ens dona una imatge de com acaben l’escolaritat bàsica els alumnes. No cal demanar-li més. 

Com succeeix cada vegada que es fan públics els resultats del PISA no falten veus que, o bé pretenen desacreditar aquest tipus d’avaluació i l’organisme que la fa, o bé justifiquen els resultats baixos criticant les suposades metodologies vigents, demanant tornar a les d’abans, és a dir a fomentar la memòria, la rutina, la repetició, l’esforç..., i no sé quantes virtuts més, mostrant així un total desconeixement de la naturalesa dels aprenentatges que avalua el PISA. S’arriba a dir que són les propostes d’aprenentatges competencials les culpables del baix rendiment en les proves PISA. Quina ignorància!

Precisament van ser les primeres proves del PISA, l’any 2000, les primeres que van adoptar la forma d’avaluar aprenentatges competencials, i així segueixen. Aquest tipus d’aprenentatges pretenen la comprensió i l’aplicació a la vida real, a la vida quotidiana, de les informacions interioritzades. Per tant, són precisament els alumnes que han assolit els aprenentatges de manera competencial els qui obtenen bons resultats en les proves PISA, i no a la inversa. Només cal veure els exemples d’ítems alliberats en ciències i matemàtiques, que es poden trobar en els informes de resultats, per constatar la naturalesa competencial de les proves que s’apliquen. Els alumnes que puntuen baix no han assolit aprenentatges competents. 

En el cas de la constatada pèrdua de la comprensió lectora que mostren els alumnes actuals, sigui en les proves del PISA o en qualsevol altra, el conjunt del sistema educatiu té una tasca pendent clara per revertir la situació. Es tracta de compensar l’ús excessiu dels recursos tecnològics i les xarxes socials vigents, que fomenten els textos curts i les emoticones, en substitució del llenguatge escrit més llarg i complex, el que fomenta la reflexió, les matisacions, en consonància amb la complexitat dels fets que es tractin. I per fer això no cal esperar directrius del departament d’Educació dient que s’han de posar lectures obligatòries. La lectura comprensiva no pot ser un exemple més notori d’aprenentatge competencial de tipus transversal, que afecta a tota mena d’aprenentatge, per tant, a tots els docents i matèries. 

També cal considerar que els resultats en les proves d’avaluació d’aprenentatges requereixen atenció i d’esforç per superar les dificultats, sense abandonar les tasques a la primera que els sorgeix als estudiants, la qual cosa actualment els resulta més difícil, davant la immediatesa i facilitats que ofereixen les xarxes socials, sense oblidar l’ús que ja han fet de la intel·ligència artificial, que dona els problemes ja resolts, sense necessitat de la reflexió personal. Per això, quan s’apliquen les proves, els centres implicats haurien de motivar seriosament als seus alumnes participants – potser se’ls hauria de tenir en compte d’alguna manera els resultats obtinguts -, considerant que es tracta d’unes proves que ajuden a diagnosticar el seu nivell d’aprenentatge en uns aspectes concrets, però molt importants, podent-lo comparar amb la resta d’alumnes de 15 anys del món, afegir-hi, a més, la consideració que els seus resultats seran imatge pública del seu país, de manera que si l’estimen...  

Per tant, més que preocupar-se d’eliminar alumnes que poden tenir dificultats per superar les proves com les del PISA, seria més recomanable motivar els alumnes perquè facin l’esforç màxim per resoldre-les. I en aquesta tasca poden participar activament, tant els docents com els càrrecs de direcció dels centres, com els membres de la inspecció educativa. No troben? 

________________

(*) Jaume Sarramona López, Doctor en Pedagogia, Pedagog i Mestre. Professor de Pedagogia a la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Catedràtic d’Universitat des del 1983. Entre el 2006 i el 2014 Catedràtic Emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona. President del 1r. Consell Social i membre de la Comissió de Deontologia del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya. Autor d’innumerables publicacions sobre pedagogia i educació. Es pot consulta la seva trajectòria pedagògica i educativa a www.sarramona.net

Article publicat al Bellaterra Diari: https://www.bellaterradiari.cat/opinio/159920/vergonya-aliena  

Data de publicació: 16/9/2026