"PROTEGIR ELS VINCLES: CAP A UNA MIRADA MÉS FLEXIBLE DE L’ACOLLIMENT FAMILIAR" - SOCIAL.CAT

SOCIAL.CAT - 15/06/2026

"PROTEGIR ELS VINCLES: CAP A UNA MIRADA MÉS FLEXIBLE DE L’ACOLLIMENT FAMILIAR"

Maribel Mateo, pedagoga i membre de la Comissió de Pedagogia Social del COPEC

El COPEC va comparèixer a la Comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament per la modificació de la LDOIA. Proposta de reforma que obre una oportunitat per repensar el sistema de protecció a la infància des d’una perspectiva més flexible i centrada en les necessitats dels infants i adolescents.

La proposta de modificació de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (LDOIA) per facilitar que les famílies acollidores puguin adoptar els infants —amb qui han construït un vincle estable— ha generat un debat necessari sobre el futur del sistema de protecció. Més enllà dels aspectes jurídics de la reforma, aquesta iniciativa ens convida a reflexionar sobre una qüestió essencial: quin pes tenen els vincles afectius en les decisions que es prenen sobre la vida dels infants tutelats?

Sovint, quan es parla d’acolliment familiar, el debat se centra en les diferents modalitats existents: acolliment d’urgència i diagnòstic, simple, permanent o preadoptiu. Tanmateix, la realitat dels infants i adolescents atesos pel sistema de protecció difícilment encaixa en categories rígides. Les seves necessitats evolucionen, els contextos familiars canvien i, sobretot, es construeixen vincles afectius que esdevenen fonamentals per al seu desenvolupament.

Precisament per aquest motiu, les modalitats d’acolliment haurien de ser enteses com a eines al servei dels infants i no com a compartiments estancs que condicionin les seves oportunitats de créixer en entorns estables. Quan una família ha demostrat capacitat de cura, compromís i disponibilitat per adaptar-se a les necessitats d’un infant, el sistema hauria de poder valorar amb flexibilitat la continuïtat d’aquesta relació, independentment de l’etiqueta administrativa inicial.

Per tant, quan un infant canvia de modalitat d’acolliment, el focus no hauria d’estar en trobar una nova família, sinó en valorar si la família que ja l’acull pot continuar acompanyant-lo en aquesta nova etapa. Sempre que existeixi voluntat, capacitat i una valoració tècnica favorable, hauria de ser la família qui canviï de modalitat d’acolliment amb l’infant, i no l’infant qui hagi de canviar de família; com a pedagogs i pedagogues sabem que això és cabdal. Preservar els vincles construïts és, sovint, la millor manera de protegir-lo.

L’estabilitat emocional és un factor determinant en el desenvolupament d’infants i adolescents. Cada canvi de convivència, cada ruptura de referents i cada trasllat d’una família a una altra comporta un impacte emocional que no es pot menystenir. Per això, qualsevol decisió que impliqui la separació d’un infant dels seus referents afectius hauria d’anar precedida d’una avaluació rigorosa de les conseqüències emocionals que aquesta mesura pot generar. En aquest sentit, en els equips de valoració la mirada pedagògica és imprescindible.

En alguns casos, la possibilitat que una família acollidora esdevingui família adoptiva pot representar la millor opció per garantir aquesta estabilitat. No obstant això, aquesta possibilitat no hauria de plantejar-se com una expectativa automàtica ni com una obligació moral per a les famílies acollidores. Moltes d’elles assumeixen la seva funció des d’una voluntat de suport i protecció que no necessàriament implica un projecte adoptiu. Respectar aquesta diversitat és important per preservar la qualitat del sistema d’acolliment.

Al mateix temps, convé impulsar alternatives com l’adopció oberta en aquelles situacions en què sigui possible combinar una major estabilitat jurídica amb el manteniment de determinats vincles amb la família d’origen. Els infants i adolescents no només necessiten un entorn segur; també necessiten comprendre la seva història i construir la seva identitat a partir d’ella. 

Un altre element central és la participació dels infants. Massa sovint la seva veu continua sent secundària en processos que afecten directament la seva vida quotidiana. Escoltar-los no pot limitar-se a moments puntuals. Cal garantir espais segurs i continuats perquè puguin expressar les seves opinions, necessitats i expectatives d’acord amb la seva edat i maduresa. Posar l’infant o adolescent al centre en decisions que afecten la seva vida, és un valor pedagògic de gran importància per al seu desenvolupament.

No podem oblidar que a Catalunya la majoria dels acolliments familiars es duen a terme en família extensa. Avis, àvies, tiets o altres familiars assumeixen responsabilitats educatives i afectives essencials per garantir el benestar dels infants. Aquesta realitat sovint queda invisibilitzada en els debats públics, malgrat que constitueix un dels principals pilars del sistema de protecció.

La reforma de la LDOIA ofereix una oportunitat per avançar cap a un model més flexible, individualitzat i sensible als vincles afectius. Les modalitats d’acolliment han de ser eines al servei dels infants i adolescents, i no estructures rígides que condicionin els seus itineraris vitals. Quan existeix un vincle significatiu, una valoració tècnica favorable i la voluntat de la família acollidora, el sistema hauria de prioritzar la continuïtat d’aquest referent, facilitant que una mateixa família pugui continuar acompanyant l’infant encara que les seves necessitats requereixin un canvi de modalitat d’acolliment.

La flexibilitat del sistema no hauria de consistir únicament a permetre, en determinats casos, el pas de l’acolliment a l’adopció, sinó que hauria de possibilitar la transició entre les diferents modalitats d’acolliment sense necessitat de trencar els vincles construïts que són de gran valor pedagògic i que incideix directament en el procés de desenvolupament de l’infant.

En molts casos, el que cal canviar és la resposta protectora a la situació de l’infant i l’adolescent, no la família que l’acompanya.

LLEGEIX L’ARTICLE A SOCIAL.CAT

Data de publicació: 15/6/2026